Aragonese |
has gloss | arg: As Glosas Emilianenses son chiquetas notas en luenga romanze y basca escritas en o codize latino Emilianense 60, pa fer claro o significato do testo en latín. A nota más conoixita ye escrita en a marguin da pachina 72. |
lexicalization | arg: Glosas Emilianenses |
Catalan |
has gloss | cat: Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites realitzades en diverses llengües (llatí, romanç i èuscar), entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60 a finals del segle X o més probablememt a principis del segle XI |
lexicalization | cat: Glosas Emilianenses |
Basque |
has gloss | eus: Emilianotar glosak Aemilianensis 60 latinezko kodexaren bazterretan X. mendeko bukaeran edo XI. mendeko hasieran latinez, erromantzez eta euskaraz eskuz idatzitako oharpen txikiak dira. Kopiatzailearen helburua latinezko testuaren zenbait pasarteen azaltzea zen . Filologian glosa honen garrantzia ez zen XX. mendera arte kontuan hartua, mila inguruko glosetatik ehun edo orduko erromantzez eta bi euskaraz daudelako eta hizkuntza bien lehendabiziko idatzizko lekukoa direlako . |
lexicalization | eus: Emilianotar glosak |
French |
has gloss | fra: Les Glosas Emilianenses sont de petites annotations (gloses) manuscrites, réalisées en diverses langues (latin, langue romane, basque médiéval), écrites entre les lignes ou dans les marges de certains passages du codex latin Aemilianensis 60, à la fin du ou plus probablement au début du . Lintention du moine copiste était probablement de clarifier le sens de certains passages du texte latin. Limportance philologique de ces gloses, qui ne furent remarquées quau , provient de ce quelles contiennent lune des premières traces écrites dun dialecte roman hispanique, en loccurrence la langue que parlaient alors les gens de la région. Ces gloses, dont une centaine sur plus dun millier sont écrites en langue romane, en comprennent de plus deux qui sont écrites en basque, et en constituent de même l'une des premières traces écrites connues, hors épigraphie. |
lexicalization | fra: Glosas Emilianenses |
Hungarian |
has gloss | hun: A San Millán-i glosszák (spanyolul Glosas Emilianenses), a mai spanyolországi La Rioja autonóm közösség területén, a San Millán de la Cogolla községben lévő ún. „Felső Kolostor”-ban (Monasterio de Suso) talált feljegyzések voltak latin nyelvű szövegek közé ékelve, kezdetleges újlatin nyelvjárásban, amelyeket hagyományosan a spanyol nyelv első írott emlékeinek tekintenek. Keletkezésük dátuma vitatott: a 10. század második, vagy a 11. század első felére tehető. A szerzetesek által készített feljegyzések vallási jellegű latin szövegekben főként latin szavak értelmezéséből, jelentésük magyarázatából álltak a nép nyelvére lefordítva. A glosszákból ránk maradt legjelentősebb nyelvtörténeti emlék egy ima fordítása, amelyben az első összefüggő mondatok találhatóak. |
lexicalization | hun: San Millán-i glosszák |
Italian |
has gloss | ita: Indichiamo con Glosse Emilianensi (da non confondere con la Nota Emilianense) un insieme di annotazioni esplicative, 145 nell'edizione di Menéndez Pidal (1950), apposte da una sola mano e contenenti volgarismi in misura variabile, che si leggono nel ms. 60 del fondo San Millán della Biblioteca della Real Academia de la Historia di Madrid. Si tratta di un codice alto medioevale proveniente dal monastero di San Millán de la Cogolla, nella Rioja, che conserva testi latini di carattere religioso. |
lexicalization | ita: Glosse emilianensi |
Latin |
has gloss | lat: Glossae Aemilianenses (Hispanice: Glosas Emilianenses), saeculo X conscripti, scripturae in lingua Hispanica antiquissimae, sunt marginalia minima in libro manu scripto "Aemilianense no. 60" destinata ad sententias ibi Latine scriptas in linguam Hispanicam convertendas. Inter has glossas etiam reperiuntur antiquissimi textus in lingua Vasconica scripti; sed scriptura maximi momenti est oratio quaedam in dialecto Aragonense-Castelliensi. |
lexicalization | lat: Glossae Aemilianenses |
Castilian |
has gloss | spa: Las Glosas Emilianenses son pequeñas anotaciones manuscritas, realizadas en varias lenguas (latín, romance navarro-aragonés en su variedad riojana y euskera medieval), entre líneas o en los márgenes de algunos pasajes del códice latino Aemilianensis 60 a finales del siglo X o con más probabilidad a principios del siglo XI. La intención del monje copista era probablemente la de aclarar el significado de algunos pasajes del texto latino. La importancia filológica de estas glosas, que no fue advertida hasta el siglo XX, se debe a que contenían el que durante un largo periodo se consideró como primer testimonio escrito del que se tenía noticia de un dialecto romance hispánico, es decir, la lengua que ya hablaba por entonces el pueblo llano. Las Glosas Emilianenses, en total más de mil de las cuales unas cien están en romance navarro-aragonés en su variedad riojana, contienen además dos de ellas escritas en lengua vasca que constituyen también uno de los primeros testimonios escritos conocidos, no epigráficos, en dicha lengua. |
lexicalization | spa: Glosas emilianenses |